Tocant el cel

Alguns barris de Barcelona reben massives visites de barcelonins i turistes mentre fan sentir als seus habitants orgullosos de ser-ho i competeixen a l’estiu amb les seves festes, botigues i hostaleria. Hi ha però a la ciutat un barri tranquil que viu per als seus habitants als qui, sense massa soroll, fa tocar el cel. Està, clar, a la muntanya, fet de pins blancs i d’arbres de l’amor, moreres, oms i oliveres i clar, de sanes pujades d’aire pur, per això els avis tenen bones cames i hi ha aquí moltes residències. També perquè s’han reconstruït moltes de les cases d’estiu que van construir anys enrere barcelonins antics, no tan senyorials com el Tibidabo o el passeig de Gràcia, però boniques per igual i a l’abast del ciutadà.

Parc Güell i Parc del Guinardó li donen els seus graus menys de temperatura i el seu aire fresc, la seva extensa àrea per passejar i fer exercici –segons gustos i edat-, i innombrables racons secrets. Pocs els hi coneixen tots, encara que les guies i actuacions turístiques comencen a treure lluentor a alguns d’ells. El boca-orella, precisament, porta aquí a nombrosos estrangers que desitgen veure Barcelona en 360º, donant la volta sobre si mateixos, i les bateries antiaèries, les grans vistes sota pins… El que no expliquen les restes històriques ho fan els escriptors, que s’han inspirat en aquests escenaris per crear novel·les de classe o poemes existencials.

Viure al barri de Sanllehy és estiuejar a Barcelona, o habitar amb la calma d’un poble la precipitada vida de capital urbana. Aquí es compra en els seus comerços perquè estan ben assortits i perquè et coneixes, i bromeges, o et queixes del govern. Perquè passeges al gos mentre saludes als veïns més de carrer, encarregues llet de civada fresca, compres peix per menjar i veus el pas de les estacions en places i parcs i allà a baix, Barcelona.

Deixa’t recomanar per gent del barri com descobrir millor aquest cor de districte amb esperit de muntanya.

Una veïna del barri de Sanllehy